Tanco la paradeta

Bones!!!

Com que jo també estic en crisi faig un expedient de regulació de bloc al cafeambllet

i traslladaré la producció a uns nous aires amb més flexibilitat i resistència a la pressió atmosfèrica  

Ens veiem/llegim aviat!!!

 Laughing



8s comentaris

11 setembre!

CAP A LA INDEPENDÈNCIA!!!!! 


Manifest: "Som una nació, volem Estat propi!"

 



7s comentaris

Golden army

Aquest capde he anat al cinema:

Visualment molt bona, la història està força bé pero trobo que li sobra humor (i algunes escenes) i els personatges estan simplificats…

Resumint, m’agrada més la primera…

I a vosaltres, benvolguts/des lectors, que us ha semblat???

 



6s comentaris

Post dedicat als meus veïns

Una de les coses que no suporto de l’estiu és la calor, que em xafa i em treu les ganes de fer quaslevol cosa (excepte les de vaguejar, que aquestes sempre hi són, jeje). Però tambè el que tanquin les biblios per la tarda i no pugui estudiar perquè tinc uns amables i simpàtics veïns (ejem!) que no em deixen.

[@more@]Hi ha el veí A que té el costum d’escoltar música. Fins aquí tot
correcte. La música en qüestió és aquesta que jo anomeno pop
aflamencat, en plan Andy y Lucas, el Arrebato, etc etc etc.
Tipus de música que jo no suporto. Però resulta que el bon home la vol
compartir amb tots nosaltres els soferts veïns de carrer i gent
passavolant. I no només de música de fons, que dius, mira encara pot
passar, no. El senyor vol que ens sentim com si fossin enmig d’un
concerts d’aquesta penya i tots fent palmes.. grrrrrrr

Els veïns
B són un altra història, digne de psiquiatre, realment. Es una família
de 4 persones i crec sincerament que deuen ser malalts mentals que de
tant en tant s’obliden de pendre la medicació i tenen crisis
esquizofrèniques-paranoides. Almenys la mare i els fills (nen i nena en
plena edat del pavo per a més inri). Una de les últimes fou un dialèg
(???) entre el fill que s’havia tancat a la seva habitació i la seva
mare:

mare: Déjame pasaaaaaar!!!!! (volum i to de veu al màxim d’agut)

fill: No puedes pasaaaaaaaaar!!!! (així, en plan Gandalf versus Balrog)

I
així anant fent, una que volia pasar i l’altre que li deia que no,  i
enlloc d’anar-se’n a prendre’s una til·la o deixar el nen que es
tranquilitzi, doncs no, a despertar el personal que dormia (eren les
onze de la nit, potser).

Algunes vegades estic per trucar a la poli que els hi facin una visita, perquè algun dia es mataran entre ells… :S
 
I qué passa amb la resta de veïns dels A i B del edifici??? Doncs ni idea, no veig que protestin ni res, potser tenen el pis insonoritzat, o ja passen de tot… en fin, un expediente X veïnal…
 

 

4s comentaris

Gimcana del metal

Bones a tothom!!!!

Ara estava pensant (lo poc que em permet la calor, que em mata les neurones i em deixa mig atontada) que encara no us havia explicat la festa d’aniversari d’una amiga. S’ho va muntar molt bé, ens va dur a vint-i-pico persones a una masia:

 [@more@]Ja us podeu imaginar una colla de metaleros heavies, amb la música a tope (sort que la masia estava aïllada), beguda, piscineta, tot per a nosaltres sols!!!!!

Entre altres coses es va organitzar la

Ens vam dividir en dos grups, el blau i el vermell. A mi em va tocar el blau, que va perdre, però no per mi, eh!! 

Durant una prova vaig acabar així:

Feta una momia, no em van deixar ni un foradet per respirar millor (gràcies a això vam guanyar la prova!!!)

I aquí teniu una foto de grup desprès de la prova de maquillatge i fantasia:

No penso dir qui sóc, aviam qui ho endevina, jaja!!!Tongue out

 

5s comentaris

La meva mare i Teresa Gimpera

L’altre dia vaig recordar una anècdota de la meva mare que em va fer pensar en com hi ha gent que es deixa guiar per les apariències i el que diran. En el cas de la meva mare  es potser una mica extrem perquè a vegades sembla que no tingui opinió pròpia.

No m’en vaig més pels cerros de úbeda i explico:[@more@]Fa uns quants anys(pels noranta) la meva mare criticava a la Imma Mayol per la seva forma de vestir: que si era una cridanera, que com s’atrevia tenint un càrrec públic a posar-se aquells colors, com podia tenir aquell pentinat i les metxes… vaja, que la posava de volta i mitja.
Aleshores va sortir la Teresa Gimpera (ex-model dels seixanta i icona de la gauche divine barcelonina que anava a Boccaccio i a Tuset street) en un programa del tv3, fent una tertúlia sobre, precisament, la manera de vestir dels polítics. I quan li va tocar a la Imma Mayol resulta que li encantava!!! que es podia ser política i anar amb metxes als cabells i vestir de coloraines diversos.
Doncs la meva mare MAI més ha tornat a criticar la Imma Mayol.
I es que el que diu la Teresa Gimpera va a misa encara que vagi en contra de les seves anteriors conviccions…. I ja ho prodia haver dit abans, que em vaig haver de tragar molts insults dirigits a la Mayol durant anys i panys….

 

Comentaris tancats a La meva mare i Teresa Gimpera

Nec ora, nec labora

Abonament renfe: 51,90 €

Dinar del bar: 8,30 €

Manual de protocol: 25 € 

Que al mes de treballar en organització d’actes la directora dimiteixi (o la facin dimitir, més aviat), s’anul·li tot i tu a l’atur, no té preu.

 

5s comentaris

Nen + renfe + cafeambllet=grrrrrrrrrrrrr

Haurien d’haver vagons especials per a nens a la renfe.

Quan li vaig dir això al meu guapísim em va titllar de nazi i feixista però coi, no tinc perquè aguantar a un putu nen xisclant com un histèric i la seva mare al costat tan ampla un dilluns al matí, o qualsevol dia de la setmana a qualsevol hora?? (però es que els dilluns al matí ja és la òstia). YellYellYell

[@more@]

Sí, es comença per vagons especials per a nens i desprès vagons especials per a immigrants, comunistes, antisistema, okupes, independentistes, homosexuals i tot el que vosaltres vulgueu. Però una mica de respecte pels timpans de la resta del món, si us plau.

I no un nen, no. Just al seient del darrere hi havia el típic que té la veu tant estrident que quan parla no pot en to normal, no, s’ha d’enterar toooot el vagó que li agraden els arbres de més enllà. Arbres que al nen histèric de l’altra banda del vagó no li agradaven i vinga a xisclar fins a quedar-se lila.

Lila, violeta i blau l’hauria posat jo si arribem a ser veïns de seient…. I que va fer la persona que se suposa ha d’educar-lo, altrament dit “mare” o “pare”??? Doncs dir-li moooolt de tant en tant: “para, fulanet” en un to de veu supertranquil i com si la cosa no anés amb ella. El to tranquil i suau per tranquil·litzar-lo em sembla bé, però que li digui a Castelldefels quan el nen està xisclant des de Vilanova té nassos. I si no fos perquè estava al vagó adequat per poder sortir abans per la sortida (valgui la redundància) m’hauria canviat, quelcom que ja he fet altres vegades quan la meva paciència (que de per si ja és petita, ho he d’admetre) s’acaba.

I encara que m’encantessin els nens, la “mare” ja podria haver baixat del tren i agafar el següent per fer callar el nen, no???  I si no sap educar criatures, que vagi a classe i aprengui, coi!! I si no vol aprendre doncs no haver tingut nens. Oi que si no m’agraden els gossos (per dir algo, en realitat m’agraden els gossos) no me’ls compro perquè sí, perquè s’ha de fer, que seria de la humanitat perruna si la gent no tingués gossos, etc, etc.  Doncs que passa amb la gent que té nens perquè sí, perquè s’han de tenir??? No comparteixo en absolut aquest dogma que “s’han de tenir”. Ni parlar-ne!!! No en tinc perquè no m’agraden i perquè no em dona la p*** gana, òstia!!!

I sí, ja tinc trenta anys, i sí em sembla molt bé que una persona als vint-i-tants i als treinta-i-tants també digués que no li agradaven i desprès es casà i tingué criatures  i ara és la marassa més gran que et pots trobar i se’ls estima i els hi fa carantonyes i bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla. (això és el que em diuen automàticament totes les persones, especialment dones, quan em pregunten que si estic casada i quan en tindré i els hi dic que a mi els nens ni m’agraden ni penso tenir-ne, que només falta que em diguin que verge fins al matrimoni i a casar-se per l’església).

Si passa això (cosa altament improbable) ja no seré la paula ni la cafeambllet, seré un croissant líquid com aquell de la fira d’invents.

El video de la setmana, no aconsellable per a ments sensibles  LaughingLaughing

 

9s comentaris

Nen renfe cafeambllet=emprenyamenta

Haurien d’haver vagons especials per a nens a la renfe.

Quan li vaig dir això al meu guapísim em va titllar de nazi i feixista però coi, no tinc perquè aguantar a un putu nen xisclant com un histèric i la seva mare al costat tan ampla un dilluns al matí, o qualsevol dia de la setmana a qualsevol hora?? (però es que els dilluns al matí ja és la òstia). YellYellYell

[@more@]

Sí, es comença per vagons especials per a nens i desprès vagons especials per a immigrants, comunistes, antisistema, okupes, independentistes, homosexuals i tot el que vosaltres vulgueu. Però una mica de respecte pels timpans de la resta del món, si us plau.

I no un, no. Just al seient del darrere hi havia el típic que té la veu tant estrident que quan parla no pot en to normal, s’ha d’enterar tot el vagó que li agraden els arbres de més enllà. Arbres que al nen histèric de l’altra banda del vagó no li agradaven i vinga a xisclar fins a quedar-se lila.

Lila, violeta i blau l’hauria posat jo si arribem a ser veïns de seient…. I que va fer la persona que se suposa ha d’educar-lo, altrament dit “mare” o “pare”??? Doncs dir-li moooolt de tant en tant: “para, fulanet” en un to de veu supertranquil i com si la cosa no anés amb ella. El to tranquil i suau per tranquil·litzar-lo em sembla bé, però que li digui a Castelldefels quan el nen està xisclant des de Vilanova té nassos. I si no fos perquè estava al vagó adequat per poder sortir abans per la sortida (valgui la redundància) m’hauria canviat, quelcom que ja he fet altres vegades quan la meva paciència (que de per si ja és petita, ho he d’admetre) s’acaba.

Sí, es comença per vagons especials per a nens i desprès vagons especials per a immigrants, comunistes, antisistema, okupes, independentistes, homosexuals i tot el que vosaltres vulgueu. Però una mica de respecte pels timpans de la resta del món, si us plau.

I encara que m’encantessin els nens, la “mare” ja podria haver baixat del tren i agafar el següent per fer callar el nen, no???  I si no sap educar criatures, que vagi a classe i aprengui, coi!! I si no vol aprendre doncs no haver tingut nens. Oi que si no m’agraden els gossos (per dir algo, en realitat m’agraden els gossos) no me’ls compro perquè sí, perquè s’ha de fer, que seria de la humanitat perruna si la gent no tingués gossos, etc, etc.  Doncs que passa amb la gent que té nens perquè sí, perquè s’han de tenir??? No comparteixo en absolut aquest dogma que “s’han de tenir”. Ni parlar-ne!!! No en tinc perquè no m’agraden i perquè no em dona la p*** gana, òstia!!!

I sí, ja tinc trenta anys, i sí em sembla molt bé que una persona als vint-i-tants i als treinta-i-tants també digués que no li agradaven i desprès es casà i tingué criatures  i ara és la marassa més gran que et pots trobar i se’ls estima i els hi fa carantonyes i bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla. (això és el que em diuen automàticament totes les persones, especialment dones, quan em pregunten que si estic casada i quan en tindré i els hi dic que a mi els nens ni m’agraden ni penso tenir-ne, que només falta que em diguin que verge fins al matrimoni i a casar-se per l’església).

Si passa això (cosa altament improbable) ja no seré la paula ni la cafeambllet, seré un croissant líquid com aquell de la fira d’invents.

Comentaris tancats a Nen renfe cafeambllet=emprenyamenta

Bones notícies!!!

Per fi!!!! El conseller Tresserras s’ha reunit ahir
dimarts amb el ministre Molina per tal de desencallar el procès de retorn dels
papers de Salamanca. Val més tard que mai!!

[@more@]No tant pel fet
del tema de la reunió, força important, sino perquè és la primera reunió
oficial entre el ministre de cultura espanyol i el conseller de cultura. I
recordem  que Molina és ministre des del
juliol del 2007, quan va substituir Carmen Calvo.

De moment s’ha
aconseguit que el 19 de juny es reuneixi per primera vegada el Patronat del
Centre de Memòria Històrica, condició que el ministre havia posat per reunir-se
la Comissió Mixta.
Es preveu que aquesta es reunirà a finals de juny o principis juliol. Aquesta
comissió ha de validar els dos milions de documents (repartits en 1.300 caixes
i pertanyents a 295 particulars) que es digitalitzaran i es retornaran als seus
legítims propietaris. I set caixes més pendents de la primera remesa. Les bases
pel concurs per digitalitzar-los ja estan redactades i el decret per tal de regular
la manera del retorn tambè, i es farà públic en poques setmanes.

Estarem a
l’aguait!!!

Ahir tambè el Ple
del Senat va aprovar una moció per tal es reformi el reglament de la Cambra Alta a fi i
efecte que es pugin utilitzar totes les llengües cooficials de l’Estat de
manera oral i escrita dins la seva activitat ordinària.La proposta defensaza
per l’Entesa significa que ara es podrà parlar català al Senat en el ple i
totes les comissions, no només en quatre casos.

El dissabte ens vam aplegar 2300 independentistes a
la Farga de
l’Hospitalet per tal de donar el nostre suport a Puigcercós 

7s comentaris